A Bellmunt som 3.650 habitants! No, no estic loco. Al cens oficial som menys de 150, però hi ha molta població oculta, uns 3.500, que mengen com nosaltres, beuen com nosaltres i sobretot caguen molt mes que nosaltres. Estos habitants formen part de la especie Sus domestica, dit d’una manera mes planera: els gorrinos.

Son una font de riquesa per a la Vila i com sempre s’ha dit “del gorrino me gustan hasta los andares“, la de coses que se poden fer amb una bona peça de gorrino ben tallada … No podem queixar-nos, mos donen molt i demanen molt poc.

Lo poc que demanen, es entre 5 i 10 litres d’aigua cada dia per gorrí. No es molt pensareu, hi ha persones humanes que no les gasten. Això fa un total de entre 17.500 i 36.500 litres cada dia o el que es el mateix 36′5 m3. Es a dir, los habitants humans de Bellmunt gasten entre tots 7.500 litres dia i els habitants gorrinos multipliquen per 5 el consum d’aigua. Cap problema, a Bellmunt sembla que l’aigua es abundanta i no tenim, de moment, problemes per obtenir los 44 metres cúbics/dia. Per visualitzar la quantitat d’aigua imagineu els bidons de 1000 litres que tots coneixeu i que molts teniu a l’hort. Son 44 d’eixos bidons cada dia.

Val, tenim los gorrinos i tenim l’aigua. I unes families que viuen d’això i que fan que la vila no estigui buida. Sembla que fins aquí tot va be. Aquests gorrinos fan les seves necessitats fisiológiques i els ganaders ho netegen amb l’aigua, que després s’aboque als camps. Sembla perfecte, el cercle tancat. Som sostenibles, ecològics, guapos i rics. De la olor no cal parlar-ne, no dura molt.

Però, i tot te un però, aquests purins poden ser molt tòxics per a les oliveres i els ametllers. Segur que heu vist algun d’aquests arbres secs per culpa d’haver abocat mes purí del que calia. Però, i ja es el segon però, el purí s’infiltre al terreny i va a parar a les aigües freàtiques, a les fons i als barrancs. No se com està el tema, però no beuria jo aigua de cap de les fons del terme, ni de la font d’en Cases, ni de la font de la Barra.

En definitiva, lo terme municipal se mos a fet menut per a tant abono. Ja no podem abocar mes purí, sense començar a tenir problemes, serios, molt serios.

Però com us he dit al principi, del gorrino, hasta los andares, i fins hi tot la merda del gorrino pot aprofitar-se i obtenir-ne alguna cosa de profit. En aquest cas, electricitat. Això es mereixerà una altre escrit. Per avui, suficient.